Lleida 03/11
El dia 2 de novembre de 1937 nou avions Savoia-79 procedents de Sòria varen bombardejar la ciutat de Lleida amb 320 bombes normals de diversos calibres i 64 bombes incendiàries de 2 kg. Quan van acabar les bombes que duien, varen metrallar la població amb la que es toparen. El bombardeig va deixar a la ciutat un balanç de 250 morts i uns 750 ferits, sent un dels més violents de tota la contesa.
L'endemà, el foto-periodista Agustí Centelles va traslladar-se a la ciutat amb la fi de realitzar un reportatge que amb el pas del temps es tornaria icònic en part pel fet que va ser utilitzat per tal de denunciar la barbàrie dels bombardejos a escala internacional. A través de les imatges dels dos rodets que constitueixen el reportatge es descriuen tant la devastació en els edificis com el dolor i la mort de la població civil.
A partir de l'estudi de les fulles de contacte d'aquella sèrie, es reconstrueix el recorregut del fotògraf aquell matí del dia 3 de novembre de 1937 i es repeteix aquest més de vuitanta anys després.
En aquesta ruta es documenten escenaris que, si bé avui dia viuen aliens a l'horror, carreguen en la seva memòria l'absència de cossos i cases, com a cicatrius.
L'acte fotogràfic agafa en aquest projecte una dimensió de memorial com a resultat de la repetició i de la col·locació del cos en l'espai. Cristal·litza en un exercici de refotografia que no es pot separar d' el fet vivencial, en tractar-se de la documentació d'una acció més que d'una sèrie fotogràfica.
cast / cat
El dia 2 de novembre de 1937 nou avions Savoia-79 procedents de Sòria varen bombardejar la ciutat de Lleida amb 320 bombes normals de diversos calibres i 64 bombes incendiàries de 2 kg. Quan van acabar les bombes que duien, varen metrallar la població amb la que es toparen. El bombardeig va deixar a la ciutat un balanç de 250 morts i uns 750 ferits, sent un dels més violents de tota la contesa.
L'endemà, el foto-periodista Agustí Centelles va traslladar-se a la ciutat amb la fi de realitzar un reportatge que amb el pas del temps es tornaria icònic en part pel fet que va ser utilitzat per tal de denunciar la barbàrie dels bombardejos a escala internacional. A través de les imatges dels dos rodets que constitueixen el reportatge es descriuen tant la devastació en els edificis com el dolor i la mort de la població civil.
A partir de l'estudi de les fulles de contacte d'aquella sèrie, es reconstrueix el recorregut del fotògraf aquell matí del dia 3 de novembre de 1937 i es repeteix aquest més de vuitanta anys després.
En aquesta ruta es documenten escenaris que, si bé avui dia viuen aliens a l'horror, carreguen en la seva memòria l'absència de cossos i cases, com a cicatrius.
L'acte fotogràfic agafa en aquest projecte una dimensió de memorial com a resultat de la repetició i de la col·locació del cos en l'espai. Cristal·litza en un exercici de refotografia que no es pot separar d' el fet vivencial, en tractar-se de la documentació d'una acció més que d'una sèrie fotogràfica.
cast / cat
