Post ignis
La idea de ferida i cicatriu en la pell de la ciutat ens permet abordar el conflicte com a element que configura l'espai. Als carrers queden les petjades de confrontacions de molt diversa índole i magnitud: entre persones, entre aquestes i institucions, entre estats, etc. La forma en la qual es visibilitzen o oculten aquestes marques pot donar-nos una idea del discurs dominant de cada època.
A partir de la documentació de la desaparició de les petjades que els disturbis van deixar a la ciutat de Lleida després de la publicació de la Sentència del Procés, plantegem una sèrie de peces amb la finalitat d'oferir una reflexió sobre les relacions entre espai, ideologia, memòria i conflicte urbà.
Partint de la crítica a la idea d'espai públic com a substrat en el qual el físic s'investeix de l'ètic, construïm un relat sobre aquest esborrat de petjades com a gest de maquillatge que cerca cobrir allò que és indesitjable: el conflicte social en termes que escapen als canals regulars de mediació. Davant aquesta perspectiva, assenyalar l' “oblit” d'aquestes situacions de revolta s'institueix a si mateix en un exercici de memòria contra-discursiva.
2020
cast / cat
La idea de ferida i cicatriu en la pell de la ciutat ens permet abordar el conflicte com a element que configura l'espai. Als carrers queden les petjades de confrontacions de molt diversa índole i magnitud: entre persones, entre aquestes i institucions, entre estats, etc. La forma en la qual es visibilitzen o oculten aquestes marques pot donar-nos una idea del discurs dominant de cada època.
A partir de la documentació de la desaparició de les petjades que els disturbis van deixar a la ciutat de Lleida després de la publicació de la Sentència del Procés, plantegem una sèrie de peces amb la finalitat d'oferir una reflexió sobre les relacions entre espai, ideologia, memòria i conflicte urbà.
Partint de la crítica a la idea d'espai públic com a substrat en el qual el físic s'investeix de l'ètic, construïm un relat sobre aquest esborrat de petjades com a gest de maquillatge que cerca cobrir allò que és indesitjable: el conflicte social en termes que escapen als canals regulars de mediació. Davant aquesta perspectiva, assenyalar l' “oblit” d'aquestes situacions de revolta s'institueix a si mateix en un exercici de memòria contra-discursiva.
2020
cast / cat
